Som homes, Senyor, perdoneu-nos:

De no saber dir-vos res,

De ser avars del nostre temps

I de no tenir-ne per trobar-nos amb Vós.

Som homes, Senyor, perdoneu-nos:

D'amagar la claredat de l'Evangeli,

Per les nostres covardies

I els nostres compromisos amb el pecat.

Perdoneu-nos, Senyor:

Les nostres faltes d'amor,

Els nostres rampells,

Els nostres prejudicis,

La nostra indiferència

I tot el que mata l'amor.

Perdó, senyor:

De no saber perdonar,

De no saber reconciliar-nos

Amb nosaltres mateixos

I menys encara amb els altres.

Quan serà que sabrem estimar com Vós estimeu?

Quan serà que sabrem estimar l'altre per ell i per Vós?

Perdoneu la lletjor de la nostra mirada.

Som homes, Senyor, perdoneu-nos.