Som homes, Senyor, perdoneu-nos:
De no saber dir-vos res,
De ser avars del nostre temps
I de no tenir-ne per trobar-nos amb Vós.
Som homes, Senyor, perdoneu-nos:
D'amagar la claredat de l'Evangeli,
Per les nostres covardies
I els nostres compromisos amb el pecat.
Perdoneu-nos, Senyor:
Les nostres faltes d'amor,
Els nostres rampells,
Els nostres prejudicis,
La nostra indiferència
I tot el que mata l'amor.
Perdó, senyor:
De no saber perdonar,
De no saber reconciliar-nos
Amb nosaltres mateixos
I menys encara amb els altres.
Quan serà que sabrem estimar com Vós estimeu?
Quan serà que sabrem estimar l'altre per ell i per Vós?
Perdoneu la lletjor de la nostra mirada.
Som homes, Senyor, perdoneu-nos.