DIUMENGE XIX DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Enraonant tot sol amb el Pare

Jesús puja tot sol a la muntanya per pregar. Heus aquí el secret que tant hem oblidat. L'oració, la conversa personal amb el Pare, la trobada amorosa amb qui més ens estima. L'encontre ineludible, inajornable, insubstituïble. La cita per la qual cal acomiadar-ho tot.

L'oració és l'arribada de l'aire suau que ens retorna i ens sosté ferms sobre la mar embravida. Quan les turbulències ens sacsegen. I les temptacions ens turmenten. I les preocupacions ens corsequen. Famolencs i assedegats, afligits i abatuts, alegres i contents... Sempre, sempre, és imprescindible l'oració, i ha de passar davant de tot en la nostra vida de creients.

L'oració filial i confiada, feta assíduament com Jesús, és com banyar-se cada dia en la immensa riquesa de Déu. Perquè no ens manqui l'esperança. La confiança. La serenor. La pau.

Ni la seva gràcia que ens transforma. Ni la seva intimitat que ens penetra. Ni el seu immens amor que ens embolcalla.

Perquè la nostra vivència de la filiació divina sigui un signe transparent. Que doni sentit a tot. I un testimoni de transmissió de joia i vida i comunió, a tothom qui el vulgui veure.

Com Elies ens cal experimentar Déu en la remor suau del seu silenci per trobar la llum que guiï els nostres passos. I així, no equivocar-nos de camí. El camí que ens porta a l'aventura de servir els homes, d'atendre les seves necessitats reals i quotidianes, en nom de Jesús. I obtenir la força per seguir-lo. I la perseverança per mirar sempre endavant, passi el que passi.

Finalment, només la pregària ens ensenyarà a caminar sobre l'aigua revoltada. Perquè com els apòstols, també nosaltres hem de travessar la tempesta i remar amb vent contrari. I aprendre a perdre la por. Sabent que, si preguem, Jesús sempre surt al nostre encontre.