LA SAGRADA FAMÍLIA 

Missa a les 12 del migdia. La coral "El Recer", de Torroella de Montgrí, ens acompanyarà amb els seus cants amb la participació, també, dels assistents. Al final de l'Eucaristia ens oferirà un concert de "nadales". Hi esteu tots convidats!

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i reb amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

L'església domèstica

  Si la nostra referència a la família es fa en clau d'església domèstica és perquè volem explicitar el seu intrínsec contingut de misteri. No només per manifestar el grau de la seva dignitat i llibertat, que mai res ni ningú, ni govern ni autoritat ni legislació, hauria de gosar profanar, sinó per reblar la visió de sant Pau (Ef 5,32) que, en clau de fe, l'anomena un misteri molt gran.
  Per aproximar-nos-hi, com ens hi ajuda la segona lectura!: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som! Cada fill de Déu és portador de l'empremta del seu misteri. Així, cada família i cadascun dels seus components representa una realitat sagrada que demana mans lliures i respecte. Si tota persona és una sacralitat, la seva “vocació” personal és única, irrepetible, innegociable, que respon al projecte de Déu i que no ha de sotmetre's a programacions utilitàries o de conveniència.
  En l'evangeli d'avui, la Família de Natzaret, ens dóna un lluminós exemple : Jesús, pròxim a la seva majoria d'edat, per un noi jueu del seu temps, decideix “atendre” al seu Pare, malgrat els seus pares no entenguessin la seva conducta. Maria, perplexa, ho guarda amb silenci en el seu cor, que és el lloc on reposen els misteris.
  Tant a l'Església comunitat com a l'església domèstica, ens cal afinar l'oïda per poder percebre amb claredat la voluntat de Déu i atendre amb cor obert, joiós i esperançat els seus manaments: que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres. Fe i amor guardats, com la Verge, al cor de l'esperança, perquè les dues “esglésies” s'alcin fermes com fars enmig del mar del món.