Josep se n'és anat per fer una aplega;

ha tornat carregat de bona caça i pesca,

tant, que no ho pogué portar, que hi hagué de tornar.

Convida els capellans amb molta reverència

i els dóna, per menjar, faisans de València,

i, sense cap altre engany, els va donar també un gall.

També va convidar els regidors i batlle

i els donà per menjar una molt grossa guatlla;

també formatge ratllat, que és menjar regalat.

Convida els pastorets a la sopa bullida

i els dóna per menjar una cuixa rostida,

i dos brocalets de vi, per fer-los ben dormir.

També va convidar les viudes i casades

per menjar sang i fetge i una escabetxada;

va donar-los codonyat, que hi van fer un gros forat.

Convidà a les donzelles per a menjar costelles;

cuites les hi va donar, cuites a les graelles;

menjaven, a cremadent, davant de tota la gent.

Quan hagueren sopat, els fadrins n'arribaren;

ja varen fer un gran crit: -Dones, porteu vianda!-

Van venir tan afamats, que fins van llepar els plats.

Mentre anaven sopant, Josep no es descuidava

de mirar el seu fillet i sa esposa mare,

i els deia, molt cortès, si els faltava res.

Quan van haver sopat, Josep digué les gràcies;

moltes gràcies donà a Déu de la mercè que li feu.

(Nadala treta del Costumari Català, editat per Diari de Girona)