Josep se n'és anat per fer una aplega;
ha tornat carregat de bona caça i pesca,
tant, que no ho pogué portar, que hi hagué de tornar.
Convida els capellans amb molta reverència
i els dóna, per menjar, faisans de València,
i, sense cap altre engany, els va donar també un gall.
També va convidar els regidors i batlle
i els donà per menjar una molt grossa guatlla;
també formatge ratllat, que és menjar regalat.
Convida els pastorets a la sopa bullida
i els dóna per menjar una cuixa rostida,
i dos brocalets de vi, per fer-los ben dormir.
També va convidar les viudes i casades
per menjar sang i fetge i una escabetxada;
va donar-los codonyat, que hi van fer un gros forat.
Convidà a les donzelles per a menjar costelles;
cuites les hi va donar, cuites a les graelles;
menjaven, a cremadent, davant de tota la gent.
Quan hagueren sopat, els fadrins n'arribaren;
ja varen fer un gran crit: -Dones, porteu vianda!-
Van venir tan afamats, que fins van llepar els plats.
Mentre anaven sopant, Josep no es descuidava
de mirar el seu fillet i sa esposa mare,
i els deia, molt cortès, si els faltava res.
Quan van haver sopat, Josep digué les gràcies;
moltes gràcies donà a Déu de la mercè que li feu.
(Nadala treta del Costumari Català, editat per Diari de Girona)