DIUMENGE XXXI DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

El més important és el vostre servidor    

Amb l'evangeli d'avui comença un recull de paraules de Jesús, molt dures, que ocupen tot el capítol 23 de Mateu. Van dirigides contra el judaisme controlat pels fariseus, asseguts a la càtedra de Moisès, i erigits en intèrprets oficials de la Llei. Cal recordar que aquest evangeli fou escrit passat l'any 70, un cop destruït el Temple, en el si d'una comunitat de jueus convertits al cristianisme i fortament enfrontats amb el grup de jueus fariseus, refugiats principalment a la ciutat de Yamnia, que maldaven per un judaisme renaixent, fonamentat en la Llei.

En aquest context s'entenen millor les sentències de Jesús, com: “si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel” (Mt 5,20). I tot deixant-nos ben clar que Jesús no ha vingut a anul·lar la Llei sinó a dur-la a la plenitud, ens orienta cap al manament de l'amor a Déu i al pròxim, com a centre i cimal de la nostra fe.

Feta aquesta inusual introducció, rellegim el nou evangeli d'avui i fem que les paraules de Jesús colpegin durament contra el nostre cor, perquè aprenguem a dir sincerament: pobres fariseus i pobres de nosaltres si vivim satisfets sota el paraigua del compliment de la Llei, i no ens preocupem de la justícia, ni de ser misericordiosos, o d'exercir la caritat i la compassió. Pobres de nosaltres, si no hem obert l'ànima, la voluntat i la vida a la plena llibertat de fills estimats de Déu.

És cert que la nostra condició de creients es mou entre el goig de l'esperança i el gemec de la foscor. I així, vivim com penjats a la corda fluixa, entre les pròpies misèries i la fe alliberadora i salvadora de Jesucrist. Desitgem i ens delim per la vinguda del Regne, tot convivint amb la llosa del pecat i la vida farisaica. Tornem a començar i posem-nos a servir, que és el camí que ens va ensenyar Jesús: ser servidors de tots, sense dir res, calladament.