A les 5 de la tarda:

Memorial de la Passió del Senyor

    *  *  *  *  * 

COMENTARI:

El davallament de la creu

Avui, la creu de Jesús és el centre de tot. Amb dolor, però més encara amb admiració i amb agraïment, ens acostem a ell i afirmem la nostra fe en ell. Perquè de la creu de Jesús, del seu amor immens, en brolla vida inesgotable per tota la humanitat.

Mirem al que aixecaren a la creu. Mirem a Jesús, a l'home que passà la seva vida fent el bé. Mirem al Fill de Déu, destrossat i ensangonat, crucificat per nosaltres. Mirem-lo, sí, però amb els ulls del cor, amb els ulls de l'amor, amb els ulls de la seva mare.

Mirem i comencem a pujar l'escala que condueix per la creu a la porta del cel. L'escala del davallament de Jesús de la creu.

Com aquell primer Divendres Sant quan Nicodem i Josep d'Arimatea baixaren Jesús de la creu i l'entregaren a la seva mare Maria.

Aquest Divendres Sant de 2011 és més Divendres Sant que mai per a nosaltres. Any de guerres, de destrucció i mort, els fonaments de la terra han cruixit i la humanitat s'ha esgarrifat, i contemplem la negror del cor humà.

I, Jesús, el just, ajusticiat i crucificat. Aquest Crist, humiliat i obedient, escàndol per uns i follia per molts, aquest Crist i la seva creu són el camí per heretar la glòria.

Aquest Crist no és una relíquia del passat, és presència diària i eterna enmig del seu poble.

Mirem tots al Senyor. No són els claus que fan que estigui a la creu clavat. És l'amor per tu, l'amor per tots nosaltres, i només l'amor és el que fa que Crist no baixi de la creu.

Mirem al que traspassaren, és Jesús. No té doble. És Ell. No hi ha altra creu, altre amor que pugui salvar. Aquests dies mirem i mirem, però sobretot demanem-li que ens miri ell, que ens estimi ell, que ens ajudi amb la seva gràcia a caminar fins arribar al seu cor.

La seva mare, el tingué sense vida als seus braços. Morí per donar-nos Vida a nosaltres.

Maria, al peu de la creu, ens ofereix a tots rebre el seu fill per fer-lo germà nostre.