15 d'abril de 2008, a les 11:00 del matí

Aquesta visita és l’última de les programades abans de l’acabament del curs 2007-2008. Tota ella té lloc a la població de l’Escala.

Ens trobem al Passeig, davant el Clos del Pastor, jardí annex a la finca Solitud, on ens rep el senyor Lluís Albert, artífex i custodi del Museu-arxiu que porta el nom de la seva tia, l’escriptora escalenca Caterina Albert, que signava les seves obres amb el pseudònim Víctor Català. Ens introdueix dins la finca i fa esment que tant el nom de la casa com el del jardí evoquen la seva obra més universalment coneguda, Solitud. Així mateix, l’estil modernista de tot el recinte ens submergeix en el moviment artístic i literari en el que l’obra de Víctor Català té un lloc preeminent.

Una tanca de pedra, ondulada a la part superior, separa el Clos del Pastor del Passeig. El jardí es compon d’un un petit estany i uns bancs de formes arrodonides. A la paret que mira cap a mar, un marbre blanc amb un poema de l’escriptora és coronat amb la inscripció “Laurus Víctor Català”, i una font raja dins una pica decorada amb una greca de mosaic blau. Tres significatives escultures comparteixen l’espai: damunt una petita columna, un bust del poeta grec Homer; a mà dreta, mig amagada rere la vegetació, una reproducció de L’espinari, de Josep Llimona, que representa un jove traient-se una espina del peu. El senyor Albert fa notar les marques de bala que té aquesta escultura i n’explica la causa: durant la Guerra Civil la finca va ser requisada i els soldats s’entretenien a disparar. En un lloc elevat destaca un bust de Víctor Català encarregat pel mateix Lluís Albert a l’escultor Frederic Marès. Tot plegat envoltat de vegetació de fulla perenne, baladres, evònims i xiprers, la verdor dels quals contrasta amb el to vermellós del terra i també amb el de la teulada de la construcció de planta baixa de l’extrem del jardí que acull el Museu-arxiu.

S’hi entra per una porta d’arc de mig punt que dóna accés a una gran sala rectangular. Encarada a la porta, una obertura acabada també amb arc rodó permet passar a un petit recambró que trenca la regularitat de l’estança i li dóna perspectiva des de l’entrada. Les finestres, de vitralls de colors, deixen passar la claror del sol amb una lluminositat especial que impregna tot l’interior. A la dreta es reprodueix fotogràficament, amb una notable versemblança, la paret de l’estudi que Caterina Albert tenia a la casa pairal del carrer Enric Serra. Al centre de la sala, de llarg a llarg, diversos plafons inclinats mostren tota mena de documents relacionats amb l’escriptora, ordenats temàticament i cronològicament: fotografies, retalls de diari, programes de representacions teatrals, articles periodístics, dedicatòries, necrològiques, etc. Quadres i vitrines omplen les parets. Les pintures i els dibuixos ens descobreixen el vessant artístic de Caterina Albert, de qui el seu nebot Lluís diu que probablement l’èxit literari li va impedir dedicar-se més a les arts plàstiques, en les quals també hauria excel·lit. Cal destacar el conjunt d’autoretrats, fets amb tècniques diverses, els dibuixos de paisatges mariners i les natures mortes. És especialment colpidor el retrat del seu pare en el llit de mort, que va pintar essent autodidacta, quan només tenia setze anys. A les vitrines es poden veure les diverses edicions de les seves obres, traduccions a diverses llengües, una mostra dels llibres de la seva biblioteca i una col·lecció de petits objectes de l’època grecoromana que ella mateixa va recollir al jaciment d’Empúries.

En un extrem de la sala, una escaleta de fusta i rajola blanca i verda condueix a un petit entresolat, visible des de baix, on s’exposen tres retrats. El completen una tauleta de fusta i un armari que guarda l’extensa documentació de l’escriptora, en part encara per classificar, objecte d’interès per als especialistes. Com a mostra, Lluís Albert n’extreu una carta de Ventura Gassol i en llegeix alguns fragments, en els quals el aleshores conseller de Cultura de la Generalitat exposa a Caterina Albert la complicada situació que vivia el país.

Lluís Albert deixa traslluir en tot moment l’admiració que sent per la seva tia, de qui ressalta la bonhomia i afabilitat, una personalitat que no té res a veure amb els personatges torturats de les seves narracions. Aclareix que si bé els paisatges i els escenaris en què s’inspirà són reals, la ploma de l’escriptora els magnifica i en canvia els noms.

Un cop acabada la visita al Museu-arxiu, ens dirigim al Centre Esportiu i Recreatiu de l’Escala, al carrer Garbí, on ens projecten un documental en què apareix Caterina Albert a les darreries de la seva vida, i després la manifestació de dol que va constituir el seu enterrament, durant el qual tota la música que s’interpretà és del seu nebot Lluís Albert. Un segon documental, del 1969, resumeix els actes amb què la població de l’Escala va commemorar el centenari del seu naixement.

L’últim a acte de la visita cultural té lloc al Cementiri Mariner de l’Escala, dit també Cementiri Vell, davant la tomba de Caterina Albert. Després de l’ofrena floral i l’oració del parenostre, alguns assistents reciten poemes de l’escriptora. Lluís Albert informa que aviat sortirà publicat el poemari complet, i afegeix que si bé la seva tia és cèlebre per la narrativa, va escriure poesia i teatre de gran qualitat que valen la pena de divulgar.

Ha estat un plaer poder conèixer millor la personalitat i el talent extraordinari de Víctor Català de la mà del seu nebot i hereu Lluís Albert, al qual hem de manifestar el nostre agraïment.

La visita es clou amb un dinar al restaurant Navili, del Port de la Clota.

(Text de Rosa Maria Badia, component de l'Agrupació "Amics de la Parròquia".)

Heus aquí unes fotografies de la visita:

Galeria

Inferior