Vaig anar a l'Hospital del Senyor per una revisió de rutina. Em va fer adonar que estava malalt.
- Quan Jesús em va prendre la pressió va veure que estava baix de tendresa.
- La temperatura registrava 40º d'egoisme.
- Em va fer un electrocardiograma i el diagnòstic va dictaminar que necessitava alguns “by-pass” d'amor, perquè les meves venes estaven bloquejades i no irrigaven suficientment el meu cor buit.
- Vaig anar a l'ortopèdia: no podia caminar al costat del meu germà i tampoc no podia abraçar-lo, perquè s'havia fracturat la cama i el braç, sota el pes del meu orgull.
- Van constatar que patia d'una forta miopia, que no em deixava veure més enllà de les aparences.
Gràcies, Senyor, perquè les teves consultes són gratuïtes i no es fan esperar.
Prometo que, en sortir d'aquí utilitzaré els remeis naturals que proposes a l'Evangeli:
- Al matí, beure un got agraïment.
- Quan arribi al treball, em prendré una bona cullerada de bon dia.
- Cada hora, una pastilla de paciència.
- Cada dia, quan torni a casa, acceptaré unes injeccions d'amor.
- I, quan me'n vagi al llit, em tranquil·litzaré amb dues pastilles de consciència tranquil·la.
Suplement del “Full Parroquial”, Carme / Mercadal, DiòcesiGirona, 05/06/19