Senyor, en encendre els quatre ciris d'aquesta corona, un cada Diumenge d'Advent, pensem en Maria, la Mare.

Ningú, com ella, no us va esperar amb més ànsia, amb més tendresa, amb més amor i amb més alegria.

Ningú, com ella, no us va rebre amb el cor ben obert i amb gran humilitat.

Us va oferir amb tota senzillesa el seu si matern perquè hi poguéssiu néixer i créixer com el gra de blat ho fa dintre la terra fecunda.

Els seus braços van ser per a Vós el bressol més bell i el qui us va donar l'escalfor que necessitàveu al fer-vos igual a nosaltres.

També nosaltres, com Maria, ens volem preparar amb senzillesa, amb sinceritat, amb el cor ben obert, per acollir-vos i estimar-vos en els germans més necessitats. I ho volem fer en la fe, en l'amor i en el camí que anem fent cada dia de la nostra vida.

Per això repetim una vegada més: Veniu, Senyor, no trigueu més. Veniu a salvar-nos.

Veniu a lliurar-nos de tot tipus de violència, dels nostres egoismes, de tot tipus d'injustícia. I com Maria, sapiguem obrir el nostre cor a Vós, que sou el nostre Salvador i Redemptor.