Jesús,
amb la teva Ascenció al cel
i el teu retorn a la casa del Pare,
ens obres un camí d'esperança
i ens dius que és el camí que tots
haurem de seguir, quan se'ns acabi
l'etapa de la nostra vida a la terra.
Això em fa viure en un estat d'espera
i em convida a mirar les coses de la terra
com a realitats passatgeres i caduques.
Són unes realitats que em poden ser molt útils
i em poden ajudar a fer el bé i a ser feliç,
però que no em poden assegurar
una vida i una felicitat per sempre.
Així comprenc millor
que la més gran riquesa és la persona,
la meva i la dels altres.
Està marcada amb el segell de l'Esperit
i té una capacitat infinita de vida i d'amor,
perquè està feta a imatge de Déu
i està cridada a viure per sempre amb ell.
(Lc 24, 46-53)