JUDICI CELEBRAT A L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ D'EMPÚRIES

El temple de Sant Martí d'Empúries era el principal de la capital del comtat a la primera meitat del segle IX. Sens dubte devia tenir la categoria de parròquia del lloc, tot i que hom no ho precisi exactament així en els primers documents coneguts que l'esmenten.

La seva importància resta clara per les notícies que tenim d'un judici, del qual s'han conservat tres documents del 21 d'agost de l'any 842. Fou celebrat en aquesta església, que hom precisa que és situada dins els murs de la ciutat d'Empúries: “Sancti Martini confessoris cuius basilica sita esse dignoscitur infra muros Empurias civitate...” . Els documents són l'acta del judici amb la sentència, les declaracions testificals i la confessió del demandat. L'acte fou presidit pel bisbe Gotmar de Girona i pel comte Alaric d'Empúries, amb l'assistència de dos vescomtes i nombrosos prohoms. El mandatari del bisbe cità el mandatari del comte i l'acusà de retenir injustament i contra la llei el terç del pasquari i del teloneu dels comtats d'Empúries i Peralada que l'emperador Lluís el Piadós havia cedit al bisbe anterior, Guimar. Després de la declaració dels testimonis i de tot el procediment, hom dictà sentència favorable als interesos del bisbe.

L'acta del judici està redactada en llatí. Està extreta de la “Marca hispanica, sive limes hispanicus”, París 1688, cols. 779-780. La traducció de JBS és la següent:

""Judici celebrat a l'església de Sant Martí d'Empúries sobre els drets del bisbe de Girona als comtats de Besalú, Girona, Empúries i Peralada.

En nom de Déu es reuniren l'il·lustre senyor Adalaric, comte, i el baró ple de santedat Gondemar, bisbe de la seu de Girona, juntament amb Guadamir, Caspió i Leuquiríac, vassi dominici, com també Assemund i Heman, vice-senyors, i els jutges encarregats de dirimir les causes, o sigui, Trasoar, Servusdei, Obasi, Geront, Salomó, Ildesint,Samsó, Sentrer, Benerell i Daniel, jutges, Fort, saig, i altres moltes persones que eren amb ells.

Eren reunits, en efecte, a la ciutat d'Empúries, en audiència pública per oir-hi nombroses causes i dictaminar amb un judici just i dreturer. Allà es presentà un home anomenat Ansulf amb una ordre escrita de part de l'esmentat bisbe i demandà un home anomenat Esclua, mandatari de l'esmentat comte Adalaric, tot dient: el difunt senyor emperador Lluís de bona memòria donà i concedí íntegrament la tercera part del dret de pastura i del teloneu en aquest comtat d'Empúries i de Peralada, tant en mar com en terra, a Santa Maria i a Sant Fèlix de la seu del bisbat de Girona que jo represento, i ell i els bisbes antecessors en tingueren des d'aleshores la investidura; ara l'esmentat comte Adalaric, representat per Esclua, li discuteix el dret de pastura i el teloneu d'una manera injusta i contra la llei: Aleshores nosaltres, els damunt dits Vassi dominici, vice-senyors i jutges preguntàrem a Esclua què responia a tot això.

Ell per la seva banda en la seva resposta digué: quant al teloneu i els drets de pastura en aquests comtats d'Empúries i de Peralada, sobre els quals m'està requerint aquest Ansulf, no són de cap manera del bisbe i dels seus antecessors ni ho han de ser segons justícia, ni els en foren investits per cap ordre del senyor emperador. Aleshores nosaltres, els susdits vice-senyors i jutges demanàrem a Ansulf si per demostrar-ho legítimament podia presentar testimonis o documents amb què pogués comprovar la veritat d'alló que havia dit. Ell ens presentà un precepte del senyor emperador i uns testimonis veraços, homes del país coneguts per la seva confiança i molt rics en béns, els noms dels quals consten en les seves declaracions.

I a mesura que es presentaven davant nostre com a testimonis nosaltres els preguntàvem amb tota diligència tot allò que sabien en veritat sobre aquella causa i fèiem que ens diguessin totes i cadascuna de les coses. Ells, inquirits i interrogats un per un segons mana la llei respongueren unànimement: nosaltres som testimonis i coneixem àmpliament la veritat quant al dret de pastura i el teloneu al comtat d'Empúries i de Peralada sobre el qual hi ha discussió entre Ansulf i Esclua. Nosaltres ho vam veure i hi érem presents, quan el difunt bisbe Guimar, que fou l'antecessor del bisbe Gondemar, arribà a la ciutat de Girona amb la concessió del senyor emperador Lluís de bona memòria; així, rebé plenament els drets de pastura i els teloneus al bisbat de Girona, com també al de Besalú, al d'Empúries i al de Peralada, o sigui, la tercera part, tant en terra com en mar, dels drets de pastura i els teloneus que s'originen als esmentats comtats. Per això i per ordre de l'esmentat emperador, el difunt bisbe Guimar quedà investit del bisbat amb la tercera part del dret de pastura de Girona i de Besalú; i així es presentà al comte Sunyer, ací a la ciutat d'Empúries, i li mostrà el mandat imperial. Aleshores el comte Sunyer investí tot seguit l'esmentat bisbe del bisbat d'Empúries i el de Peralada amb la tercera part del teloneu i del dret de pastura tant en terra com en mar. I així vam veure com el difunt bisbe esmentat i els seus homes rebien i exigien els drets de pastura i els teloneus dels esmentats comtats. I quan l'esmentat bisbe Guimar eixí d'aquest món tenia la plena investidura de tot el que s'ha dit més amunt junt amb la tercera part del teloneu dels mercats que hi ha als damunt dits comtats.

Un cop donat aquest testimoni preguntàrem a Esclua si tenia alguna objecció o reprovació que volgués presentar contra els testimonis o si tenia alguns testimonis millors i més nombrosos pels quals aquells haguessin d'ésser reprovats i llur testimoni s'hagués de tenir per invàlid. Aleshores ell digué: No tinc cap infàmia ni objecció per dir contra ells per la qual ells hagin d'ésser reprovats o llur testimoni hagi d'ésser considerat invàlid. I havent dit això li ordenàrem que en donés la possessió mitjançant document i que el signés amb la seva pròpia mà, i així ho féu. Aleshores manàrem altra volta escriure les declaracions de manera que alló que els testimonis havien testificat, els mateixos testimonis procedissin a jurar-ho com a capítol de declaracions; i així ho feren.

I un cop nosaltres, els esmentats vassi dominici, vice-senyors i jutges haguérem examinat la causa, l'haguérem analitzada amb tota diligència i haguérem esbrinat la veritat de l'afer, férem memòria del passatge en què el Senyor pels seus divins preceptes ens adverteix dient: “Estimeu la justícia els qui jutgeu la terra” i encara : jutgeu rectament, fills dels homes”. I la llei dels gots fa esment d'aquestes causes dient: “El jutge que ha de rebre la causa ha d'exigir proves tant al demandant com al demandat”.

Un cop dut a terme i fidelment investigat aquest exàmen, donàrem el nostre judici i ordenàrem al comte i al seu mandatari Esclua que retornessin plenament el teloneu i el dret de pastura i en revestissin el bisbe o el seu mandatari, com així ho feren, i que les parts que pertoquen a Santa Maria i a Sant Fèlix, tot tal com van afirmar els testimonis i com recorden les seves declaracions tant ell com els seus successors les tinguin i posseeixin per sempre sense obstacle ni impediment de cap home, i que cada persona resti contenta d'haver rebut justícia d'aquesta audiència.

Donada la sentència el dia dotzè de les calendes de setembre de l'any tercer després de la mort de l'emperador Lluís.""