Senyor,                                                                       

Vós ens vàreu dir que sou el camí

i nosaltres som pelegrins que caminem cap a vós.

Resseguint els passos dels que ens han precedit,

trepitjant terra erma o terra fèrtil, fem el nostre camí,

i vivim experiències ja viscudes abans

per vós mateix, o bé pels vostres deixebles.

En els nostres camins d'Herodes a Pilat,

quan som víctimes de la incomprensió

i la falta de compromís dels altres,

doneu-nos la força i la pau que vós vàreu mostrar.

En els nostres camins de calvari,

doneu-nos coratge i serenor esperançada,

i beneïu els cirineus que ens ajuden pel camí,

a suportar el nostre dolor i a seguir avançant.

En els nostres camins d'Emaús,

quan no us sabem veure, tot i caminar al costat vostre,

obriu-nos els ulls, per poder descobrir-vos

en cada un dels nostres companys de viatge.

Volem emprendre el nostre camí de Damasc,

perquè la nostra caiguda del cavall

ens despulli dels nostres poders i vanitats

i ens faci viure amb coratge i alegria.

I quan arribi el moment, emprendre el tram final

que ens porti a l'abraçada definitiva amb vós,

amb el ulls oberts al “cel i la terra nova”

que vós ens heu promès i nosaltres esperem.

(Extret del “Full Parroquial”, núm. 4363, 12 de juny de 2011)