DIUMENGE XXX DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Dos manaments i un sol amor 

Novament Jesús és posat a prova. Avui l'interlocutor és un mestre de la Llei, acostumat a recitar de memòria centenars i centenars de preceptes i prescripcions, rigorosament ordenats, meticulosament classificats, metòdicament catalogats, sistematitzats i numerats.

Rellegint una i altra vegada el text evangèlic, em sembla veure i descobrir, en la resposta de Jesús, la serenor dels seus ulls penetrants que em miren, fit a fit, cor endins. Com si les seves paraules fossin dites ara mateix, per primer cop, per a mi, per a tu: estima el Senyor, el teu Déu... estima els germans! Amb tota l'ànima!

Amor a Déu i amor al pròxim, dos manaments, els primers, els més grans, els únics necessaris, i un sol amor, impossible de separar. Tots els altres manaments es compleixen amb profusió si guardes el teu cor fidel a l'amor de Déu, estimant amb totes les teves forces els seus fills, els homes.

Ara sabem que en la mesura que estimem els altres el nostre amor a Déu és veritable, i que l'amor al proïsme és la mesura de la nostra fe. Sant Pau ens ho diu expressament: “només compta la fe que actua per l'amor” (Ga 5,6). L'amor, doncs, és el cim de la nostra vida. I Déu el cim de l'amor.

Així, quan estimem amb obres i de veritat als nostres germans és perquè hem obert la porta salvadora a l'amor de Déu comunicat als homes, gràcies a l'acció de l'Esperit Sant que ens ha estat donat. I d'aquesta manera seguim el camí de Jesucrist, que s'obre pas cap al seu Regne.

L'amor a Déu ha de ser un amor en acció, un amor ple d'obres de caritat vers els seus fills. La carta de Jaume ens ho demana: “Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la” (Jm 1,22). I sant Joan encara és més contundent: “Si algú afirmava: jo estimo Déu, però no estima el seu germà, és un mentider” (1Jn 4,20). Així, doncs, “Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica” (Jn 13,17).