DIUMENGE XX DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Senyor, compadiu-vos de mi

Jesús es retirà, diu l'evangeli d'avui. Per pregar? Per descansar? Per trobar-se a soles amb els seus deixebles? Per deixar-se sorprendre per la fe d'una cananea? No ho sabem. El cas és que traspassà la frontera de Palestina i entrà en territori pagà. Allà, una mare que tenia la filla malalta li sortí al pas. Una estrangera amb una fe tan gran que Jesús se'n meravellà, i li digué: Dona, quina fe que tens!

Abans, però, Jesús jugà als regateig i la posà a prova davant dels seus deixebles, amb unes paraules tan dures que, si no fos que coneixem Jesús i com estimava tothom, ens escandalitzaríem en sentir-les. Els deixebles hi reblen el clau, i lluny de deixar-se commoure per la pregària tan bella i senzilla d'aquella mare: Senyor, compadiu-vos de mi..., aconsellen al Mestre que la faci fora. Esborrona la duresa de cor en els seguidors de Crist!

Finalment, la troballa es transforma en catequesi. Una lliçó pels deixebles i toc d'atenció a les nostres discriminacions, sectarismes, intransigències. I, sobretot, una crida a revisar la nostra anèmica i migrada fe.

Si perquè ens considerem superiors no volem acceptar l'estranger, el diferent, el que pensa distint, el que no fa allò que fem nosaltres o com ho fem nosaltres, la nostra conducta no és digna dels seguidors de Jesús de Natzaret, que és benèvol i humil de cor (Mt 11,29).

Per altra part, la nostra fe ens ha de comprometre a estimar més i millor tothom, i ens ha de portar a sentir el zel ardent i actiu de Pau, per apropar molts germans nostres a Jesús, perquè el coneguin i estimin, perquè experimentin la seva salvació i misericordia, perquè abracin el seu evangeli amb goig i esperança, i no siguem sords a la crida de Déu, a fi que, ells i nosaltres ens fem dignes d'haver fet el pas de mort a vida.