AVUI NO HI HA MISSA 

A AQUESTA PARRÒQUIA DE

SANT MARTÍ D'EMPÚRIES 

*  *  *  *  *

COMENTARI:

Jesucrist camí, veritat i vida

Avui l'Església ens invita a fer memòria dels nostres fidels difunts, millor dit, a pregar per ells, tot fent present des de la fe i amb esperança els llaços indestructibles d'amor que ens hi uneixen. La mort és el misteri de ruptura més imponent que hem d'afrontar. Per això, per a molts és el final, i sentim que diuen: “tot s'ha acabat”. Als cristians, però, en arribar l'hora, malgrat la seva foscor i la seva soledat, ens caldrà dir amb Jesús: “tot s'ha complert!” (Jn 19, 30). I amb aquest cant de victòria, deixarem que la mort vençuda faci el seu camí. Perquè, des de la nostra feblesa, la fe en la resurrecció ens dóna la força i el convenciment que, amb el pas de la mort, se'ns obre una vida insòlita a la casa del Pare, gràcies al Crist, el nostre Redemptor.

Amb quina força ho proclama el prefaci de la missa d'avui!. “Ell, un de sol, Crist Senyor nostre, va morir, perquè no moríssim tots nosaltres. Ell, un de sol, es dignà a sofrir la mort, perquè tots visquéssim per a Vos eternament”. És el Senyor, “camí, veritat i vida”, solidari amb la nostra sort.

Que es fa tan pròxim a nosaltres que ocupa el nostre lloc, a fi que nosaltres puguem ocupar el seu. Si Jesús volgué arribar al final fou per fer-nos costat a nosaltres i acompanyar-nos a la Vida, tot entrant amb Ell a la meta.

Sant Pau no deixa de recordar-nos-ho:”tenim la nostra ciutadania al cel”. És on ens esperen els nostres parents, amics, veïns i coneguts difunts, especialment estimats i que han tingut una particular incidència en les nostres vides. Per això en fem commemoració en aquesta diada. Per això demanem que “el Senyor configuri el seu pobre cos al cos del Crist gloriós”, ja que tenim la promesa de viure allà on ell viu.

Tal com Jesús morí i ressuscità, també Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell. Tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist (1 Te 4,14 i 1 Co 15,22).