Celebrem, avui, la Festivitat de Sant Martí de Tours, el nostre Patró (11/11).

A les 12 del migdia, Ofici Solemne que serà cantat per la Coral IPSO LAURO, amb la participació també de tots els assistents.

Al final es cantaran els Goigs de Sant Martí.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i reb amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

Després de la Missa, la Coral Ipso Lauro ens oferirà un Concert amb el següent programa:

 1. Paraules d'amor ....................... J.M. Serrat

2. Que tinguem sort ........................ Ll. Llach

3. Aurtxo Seaskan ...................... Pop. Basca

4. Oh Voso Galo ....................... Pop. Gallega

  5. Evocació al Pirineu .......... R. Martínez Valls

6. L'Empordà ................................. E. Morera

  7. L'Emigrant .... A. Vives/Mn. Cinto Verdaguer

8. El Cant de la Senyera .................. Ll. Millet

                                                         *  *  *  *  *

A 2/4 de 5 de la tarda, Audició completa de sardanes, per la Cobla La Principal de l'Escala, a la plaça Major.

Hi esteu tots convidats i Bona Festa!

Notes: 1) A "Notícies" de la secció "Actualitat", hi torbareu el programa detallat.

           2) A "Advocacions" de la secció "Espiritualitat", hi ha un resum de la vida de Sant Martí.

                                              *  *  *  *  *  *  *  *  *  *

COMENTARI (del diumenge XXXII):

Jesús s'estava assegut al Temple, davant la sala del tresor, mirant com la gent hi passava. Era un bon observador .

Vuit persones passen davant Jesús:

1a-. Passa un doctor de la llei, home docte i coneixedor de la llei i de les escriptures, molt ben vestit, que busca les lloances dels altres. L’evangeli diu: Els agrada de passejar-se amb els seu vestits i que la gent els saludi a les places (Mc 12,39).

2a-. Un altre que està preocupat per ser el primer i aconseguir un bon lloc. Això li fa cometre moltes injustícies: Que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets (Lc 20,46).

3a-. Un que busca l'honor en la sinagoga, que tothom el reconegui i li deixi el primer lloc: Els agrada ocupar...els primers seients a la sinagoga (Mt 23 6).

4a-. Un altre que, quan el conviden, sempre és posa a la presidència: Els agrada ocupar els primers llocs als banquets (Mt 23,6).

5a-. Un que és un lladre. Amb motiu, o excusa, de l'oració devora els béns de les vídues: Devoren els béns de les vídues i fan veure que preguen (Mc 12,40).

6a-. La persona a qui tothom saluda i li fa reverència, i ell n'està molt satisfet pel títol de mestre: Que la gent els saludi a les places i que els doni el títol de rabí, o sigui, 'mestre' (Mt 23,7).

7a-. La persona rica que tira una gran quantitat de diners al Temple, perquè tothom ho vegi i l'alabi: Jesús es va asseure davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt (Mc 12,41).

8a-. Finalment passa una pobra vídua, de qui ningú no en fa cas, perquè és pobra i vídua. Ella, amb tota humilitat, s'acosta a la safata i hi tira dos rals. És a dir, una quantitat molt petita: Però vingué una vídua pobra que hi tirà unes monedes de les més petites (Mc 12, 42).

Jesús ens dóna una gran lliçó, quan ens diu que aquella pobra vídua és millor que totes les persones que han passat pel seu davant. Jesús cridà els deixebles i els digué: "Us dic amb tota veritat, que aquesta vídua pobra és la que ha donat més que tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia" (Mc 12,42). Els diu que aquella pobra vídua és la millor de totes les persones que han passat abans, i en dóna la raó, perquè ha donat, no de les sobres, sinó tot el que tenia per viure.

Ens ho podem aplicar. A tots ens agrada que ens alabin, i quan ens menyspreen, ens enfadem; ocupar el primer lloc; tenir sempre la raó; aparentar el que no som, i no sabem reconèixer les nostres flaqueses i misèries, i, si donem almoina, no ho fem com la vídua de l’evangeli.

Generalment donem de les sobres i moltes vegades no donem res. No em refereixo solament a diners, sinó també a temps, per exemple: visitar algun malalt i sobretot donar amor, cosa que no és fàcil. Hi ha moltes persones, que, malgrat estar acompanyades, tenen necessitat d'amor, però ningú no els en dóna. Necessiten ser escoltades i no ho són.

Esforcem-nos a actuar segons aquestes lliçons de l'evangeli.