La naturalesa, que és molt sàvia, ha dotat els humans d'una sola boca i dues orelles. En realitat qui és més savi i més sant que la naturalesa és el Senyor que l'ha creada. Aquesta diferència numèrica entre l'òrgan de l'oïda i el de la dicció, la podem interpretar com un advertiment referent a la convivència de ser més prudent en el parlar i més atent en l'escoltar.

Moltes vegades ens podem haver de penedir d'haver parlat massa, o d'haver dit el que no era convenient. En canvi escoltant amb atenció tindrem ocasió d'aprendre moltes coses interessants. Ens cal escoltar atentament tot allò que ens pugui venir de dalt, o per boca d'aquells que tenen més experiència o que exerceixen un magisteri.

És important saber mesurar el que es diu i saber callar quan convé. També és bo dedicar estones al silenci. No per evadir-se, ni per indiferència, sinó per poder escoltar, en aquest cas no amb les orelles, sinó amb la ment, el missatge que ens pugui arribar. El silenci pot ser una forma de pregària. Sempre serà més important el que el Senyor ens pugui dir que el que diem nosaltres. Ell sap molt bé el que ens convé, i és Ell qui ens ho pot donar. “Digueu Senyor, que el vostre servent us escolta”.

Cal posar tota l'atenció al que podem escoltar i molta prudència en el que diem.

Enric Mirambell, a “El suplement Carme/Mercadal” del “Full Parroquial”, Diòcesi de Girona, 07/07/2019.