Un bisbe fa la visita pastoral. Té al davant un rector amb fama de vida poc edificant. Li suplica que el confessi i el bisbe accedeix. Reconciliat, el capellà enceta aquest diàleg:

- Què en penseu, monsenyor, del més gran dels pecadors?

- Que Déu ha vessat sobre teu, germà, la seva gran misericòrdia. Als meus ulls, ets lluent de gràcia.

- Però vós sabeu el que he estat !

- Déu ja no m'hi fa pensar en això. Per què hauria de guardar a la memòria el que Déu ha decidit oblidar?

I ara és el prelat el qui demana al rector que el beneeixi i el confessi.

El bisbe era el saboià Francesc de Sales (1567-1622). L'episodi, un tast de la seva humilitat i dolcesa. Un bisbe escriptor, proper a la gent , que afirma haver "pres en consideració la manera de ser dels esperits d'aquest temps" i diu que cal "tenir en compte el temps en què un escriu". Fa seva la llengua del poble i adopta avant la lettre l'eslògan que guiarà Henry Luce i Briton Hadden, creadors, l'any 1923, de la revista Time: "Curt, concís i complet". I escriu pensant en tothom i adreçant-se a tothom. No té res d'estrany que Pius XI el declarés patró dels escriptors i els periodistes cristians. Prèviament havia esta beatificat -ara fa 350 anys- i canonitzat. La seva festa se celebra el 24 de gener.

Article extret del "Full Parroquial" núm. 4.343 de la Diòcesi de Girona (23/01/2011).