SANT MARTÍ DE TOURS
Sant Martí és un dels sants que té més temples dedicats per tot el món. Només a la diòcesi de Girona hi ha 50 esglésies que'l tenen per patró. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. França i Hongria, lògicament, el tenen per patró. La seva festivitat se celebra l'11 de novembre.
Des dels inicis del cristianisme a la nostra terra, l'Església d'Empúries el té per Patró. La veneració al Sant s'extengué, ràpidament a tot el món, després de la seva mort.
Sant Martí de Tours va néixer a Pannònia, actual Hongria, l'any 316 i va morir a Candes, França, l'any 397. Va rebre la seva educació a Pavia i amb 15 anys va ingressar a la guàrdia imperial romana, a la qual va servir fins a l'any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia.
Primer fou soldat sota Constantí I el Gran i després sota Constantí II, i abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme. Es va llicenciar i es va unir a Sant Hilari de Poitiers que li va recomanar de tornar al seu país d'origen per convertir a la seva gent.
La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern del 337, quan estant Martí a Amiens troba, a prop de la porta de la ciutat, un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per a agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.
Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà i convertir-se, la qual cosa no pot fer fins passat un temps, al negar-li la seva llicència l'emperador.
Després de deixar la vida militar es bateja i s'uneix a Sant Hilari a la ciutat de Poitiers. Aquest li suggereix anar a Hongria per predicar la fe a la seva gent.
Vers l'any 360 torna a la Gàl·lia i s'uneix novament als deixebles de Sant Hilari, a Poitiers. A prop d'aquí funda un monestir, concretament a la localitat de Libugé, que es pot considerar el primer d'Occident.
L'any 370 és nomenat bisbe de Tours. La seva vida pastoral es va caracteritzar per l'evangelització i la lluita contra els costums pagans. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles.
Encara que perseguia les teories del gnosticisme i maniqueisme de Priscil·lià, va acudir davant l'emperador Magne Màxim per a evitar que fos executat. El bisbe lusità Itaci va insistir davant l'emperador fins que Priscil·lià va ser executat. Martí, afligit i empipat per aquest fet, va trencar les seves relacions amb Itaci. Més tard va haver de reconciliar-se amb ell, quan l'emperador l'hi va exigir com condició a canvi d'acabar amb les execucions de priscil·lianistes.
Va morir en un dels llocs més bells de França, a Candes, el 8 de novembre de l'any 397. Va ser, probablement, el primer no màrtir venerat com a sant.
Veneració
La seva festivitat se celebra el 11 de novembre, aniversari del seu enterrament a Tours. La basílica aixecada sobre la seva tomba, Sant Martí de Tours, va ser un dels principals centres de pelegrinatge de l'Europa medieval i l'edifici religiós més gran de tot França. En 1562, els protestants la van saquejar i van cremar les relíquies del Sant. Durant la Revolució francesa, l'edifici va ser enderrocat, malgrat el seu gran valor artístic: només en restaren dues torres. La nova basílica es construí entre 1884 i 1925.
Sant Martí és molt venerat arreu i té sota el seu patronatge múltiples parròquies al llarg d'Europa. A Catalunya el seu culte va ser introduït durant la conquesta franca: fins al segle XII, va ser el Sant amb més capelles i parròquies dedicades, com ho testimonien la gran quantitat de municipis i llocs anomenats "Sant Martí de...".
És patró per excel·lència dels soldats i, junt amb sant Francesc d'Assís, dels teixidors i fabricants tèxtils. Patró de França, d'Hongria i de diferents ciutats, entre d'altres: Amiens, Avignon, París, Utrech, Buenos Aires, Groningen, Orense, ... A Girona és el patró del Saminari Diocesà.
L'arc i l'estiuet de Sant Martí
La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'Arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’"Estiuet de Sant Martí".
