ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA
L'Església de Santa Magdalena, situada immediatament al sud-est de Santa Margarida, sobre la penya que, en clar declivi, defineix el límit oest del turó d'Empúries. Mercès als treballs recents, s'han pogut determinar diverses fases. Una primera fase, que podem datar a inicis del segle V dC. i que correspon a la creació d'un recinte, gairebé quadrat, que contenia un mausoleu, amb l'interior octogonal i cobert amb cúpula, diverses cambres funeràries i un àmbit per a la celebració del ritual funerari. En el període següent, ja en el segle VI, l'antic mausoleu es reconverteix en una església cristiana amb espais funeraris al seu voltant.
L'àmbit rectangular, en el qual anteriorment es realitzava el ritual funerari, s'habilita com a nau de l'església cristiana, s'afegeix un absis carrat a l'est i una sagristia al sud. Aquests espais es pavimenten amb un potent opus signinum que s'aprofitarà en fases posteriors.
Posteriorment,en el decurs del segle VIII, la modificació de la sagristia com a cambra funerària i l'afegitó d'un altre àmbit amb aquesta mateixa funció, generen una església de creu llatina. Aquesta reforma de l'estructura va comportar, també, la construcció d'un segon absis, cobert amb volta de pedra, que substitueix l'anterior. Finalment, en el creuer de la creu llatina s'aixeca una potent torre campanar.
La continuïtat com a zona d'enterrament fa que s'habilitin noves cambres funeràries en zones exteriors, delimitades amb simples murets de pedra seca. L'evolució estructural d'aquest monument, la petita parròquia d'un nucli rural, juntament amb la inexistència de tombes antropomorfes, assenyala un final del seu ús en el segle X.
