LA PARRÒQUIA
Sant Martí d'Empúries és, en l'actualitat, un petit nucli de l'Ajuntament de l'Escala, a l'Alt Empordà, en el golf de Roses, ben ple d'història. Des de l'arribada dels grecs foceus, segle VI aC, ha estat un lloc habitat.
El nom d'Empúries (Emporion, en grec; Emporiae, en llatí), que significa “els mercats”, dóna nom a la comarca: l'Empordà.
Segons tradició escrita, Empúries va ser cristianitzada per Sant Feliu l'Africà, que morí màrtir a Girona l'any 304. En la "Passio Sancti Felicis", redactada pel bisbe Nonnitus de Girona, entre finals del segle VI i inicis del VII, fa referència a l'arribada, al port d'Empúries, del màrtir Feliu a terres gironines. I, també, la presència i predicació de Sant Feliu a Empúries està àmpliament documentada en un sermó fet pel bisbe Oliva de Vic a Girona, segle XI, en el que diu:
“I també tu, Girona feliç, omple't d'alegria, perquè has merescut un do especial que cap altra ciutat ni cap lloc d'aquestes contrades no ha pogut tenir. Que, perquè Déu ho va disposar així, l'Africà et va enviar, ple de l'esclat de la fe, el santíssim Feliu, el qual, amb les seves lliçons, va conduir Barcelona a la fe i a l'amor de Crist; amb la seva predicació va alliberar EMPÚRIES de l'error dels ídols i va mostrar als ignorants el camí de la veritat, i, mentre t'evangelitzava a tu (Girona), en tu va descansar amb una mort gloriosa després del triomf del martiri”.
Està documentat que va ser seu episcopal en època visigòtica, almenys, entre els anys 516 i 693. A les Actes dels Concilis Hispànics apareixen els noms de 7 bisbes emporitans que acudiren a Toledo, Girona, Tarragona, Barcelona, Lleida i Saragossa. La situació de la seva catedral és, per ara, una incògnita. No és impossible que l'actual església s'aixequi sobre les seves restes. Hi ha, també, la hipòtesi que s'emplacés a la zona de Santa Margarida, on s'hi ha trobat, recentment, una lauda funerària que bé podria tractar-se de la tomba d'un bisbe emporità.
Un important esment documental que es coneix sobre l'església de Sant Martí d'Empúries és de l'any 842 i és l'acta d'un judici celebrat a Empúries, on hi estant implicats els comtats de Besalú, Girona, Empúries i Perelada.
En el terme parroquial d'Empúries es conserven les ruïnes de vuit esglésies. La més antiga és l'anomenada “Basílica Paleocristiana”, edificada sobre unes antigues termes romanes, d'una sola nau amb una capçal·lera semicircular, dels segles V-VIII, actualment dintre el recinte de les ruïnes d'Empúries. D'entre les altres anomenem: Sta. Margarida, Sta. Magdalena, Sta. Maria de Vilanera, St. Vicenç, Sant Eusebi, Sta. Reparada, La Mare de Déu de Gràcia, ...
L'anterior temple parroquial, que ja existia l'any 842, ha estat restaurat diferents vegades, segons consta en les tres làpides que hi ha en la façana de l'actual; la primera, del 926, de marbre blanc, ens recorda que “...aquest temple estava de feia temps en ruïnes, i que de molt antic era consagrat a Sant Martí; que el 926, el comte Gausbert, heroi triomfant, fill de Sunyer i d'Ermengarda, el va renovar”.
Una segona reconstrucció ens la recorda la làpida funerària de Guillem de Palol, “...bon sagristà i protector del poble, ...va fer el campanar, la volta, el teulat i el paviment,...”, datada l'any 1248.
El 1468 va ser assetjada la vila d'Empúries pel Duc de Lorena, i devastada l'església.
Posteriorment, l'any 1507, es va començar a construir l'actual temple, segons consta en la làpida de sobre la porta: “El dia de Santa Margarida de l'any 1507 fou començada la present església i fou posada la primera pedra per l'honorable Joan Pascol Desrechs”, probablement cònsol d'Empúries.
A l'interior es conserven dues ares paleocristianes, de marbre blanc, del segle V; l'altar major, del segle X, adornat amb arcs de ferradura; la pica baptismal, amb arcs lombards, del segle XII; i una pica beneitera, del segle XVI.
A mitjan segle XVII, uns quants pescadors de Sant Martí d'Empúries s'establiren en cales situades al sud formant un nucli, que, a finals de segle, comptava amb unes 80 persones. El 1680 demanaren a la comtessa d'Empúries, Caterina Folch de Cardona i Aragó, que els cedís un terreny per construir una església perquè “troben lluny haver d'anar a peu a la Parroquia d'Empúries, especialment els dies de pluja o tramuntana”. L'any 1766 l'Escala aconseguia la capitalitat del terme municipal i el nom de la població, “Port de l'Escala de la vila d'Empúries”, fou substituït pel de “l'Escala i Empúries”. És en aquestes circunstàncies que es decideix, el 2 de desembre de l'any 1777, que l'església actual de l'Escala, iniciada el 1701, se segregui de la parròquia d'Empúries i es converteix en la parròquia de Sant Pere de l'Escala; dos ens parroquials diferents en el mateix municipi.
