Sunday, March 7 2010

Esdeveniment
« prevSunday, March 7 2010next »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Event information
Class: 
Celebration
Date: 
07/03/2010 - 12:00

 

DIUMENGE III DE QUARESMA

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

  Déu espera una resposta 

  En plena Quaresma, topem de front amb la temàtica pròpia del tercer evangeli: la misericòrdia. Déu ens crida a la conversió. Vol alliberar-nos de les nostres presons, com ho féu amb el seu poble. Vol trencar les cadenes que ens oprimeixen, els jous que ens exploten, les servituds que ens tenallen. Però no pot fer res sense nosaltres.

  Si no volem escoltar, si no volem fer-li cas, si no el deixem fer, si no sabem dir com Moisès: “aquí em teniu”, Ell no podrà treure'ns del nostre Egipte, ni revelar-nos què vol de nosaltres, ni ens podrà indicar la nostra missió. Serem com la figuera plantada amb amor en la seva vinya que, any rere any, s'obstina en l'esterilitat. Serem la seva decepció. El seu desengany.

  “Talla-la d'una vegada”, diu l'amo. Sort en tenim que el nostre “vinyater” no es cansa mai de treballar, que no deixa d'intercedir constantment per nosaltres davant del Pare, perquè sap que el seu cor “és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor”. I demana que es prolongui la seva paciència, que s'allargui un any més la seva misericòrdia.

  Perquè sabem que ni la nostra indiferència, ni els nostres pecats, ni les nostres traïdories poden vèncer el seu amor, tenim el perill de deixar escapar una nova oportunitat. I de no fer cas d'aquest temps d'amor que ens torna a regalar el Senyor per donar fruits. I ens pot passar com als cristians de Corint, de no tenir en compte els exemples del passat, ni els advertiments; de creure que tenim una assegurança que ens dispensa de vigilar, de demanar perdó, de pregar, d'obrir-nos a l'escolta filial i amorosa, de posar-nos a les seves mans.

  Decidim-nos a donar fruits i fem que la seva espera no sigui inútil.