DEL MALALT

Oh Déu de la meva debilitat

i de la meva fortalesa,

de la meva tristesa i alegria,

de la meva soledat i companyia,

de la meva incertesa i esperança.
 

En la nit de la meva malaltia,

em poso a les vostres mans de Pare:

il·lumineu aquesta foscor

amb un raig de llum,

obriu una escletxa a la meva esperança,

ompliu amb la vostra presència

la meva soledat.

Senyor,

que el sofriment no m'esclafi,

perquè també ara

senti el confort del vostre amor

i sigui agraït a la generositat

dels qui sofreixen amb mi.

Amén.

DE LA FAMÍLIA DEL MALAT

Senyor, el sofriment

ha visitat aquesta casa

i ha entristit el nostre cor.

El qui estimem està malalt:

el seu sofriment també és el nostre,

és nostra la seva impotència

i la seva feblesa.

Feu, Senyor,

que el nostre amor

sigui més fort que el dolor;

que la unió li refermi l'esperança,

que la proximitat elleugi la seva soledat.

Ajudeu-nos a creure i a créixer junts,

perquè, madurats per aquesta experiència,

siguem sempre una família

que agraeix els teus dons

i s'enforteix compartint.

Amén.

DEL QUI CUIDA EL MALALT

Senyor Jesús, bon samarità,

sortit de les entranyes del Pare

a recórrer els camins del sufriment humà.

Amic proper, que estimàreu sense límits

i amb el vostre amor irradiàreu

vida i esperança arreu.

Infoneu en nosaltres

els vostres sentiments i actituds,

perquè sortim cada dia

a l'encontre del qui sofreix,

sense passar de llarg.

Eduqueu els nostres ulls,

la nostra ment i el nostre cor,

afineu la nostra sensibilitat,

feu atenta la nostra oïda

perquè contagiem

alè en la tristesa,

confort en el sofriment

vida en la mort.

Amén.