Del Mont Verge Maria

Reina de l'Empordà,

jo al Cel pujar voldria;

Verge Maria,

deu-me la mà.

Anem, empordanesos,

 d'amor de Déu encesos, 

pugem a dalt del Mont,

a veure aquesta estrella,

que riu formosa i bella

de nostra terra al front.

Son trono és una serra,

que en mig de nostra terra

s'aixeca fins als cels,

té els núvols per cortina,

per blava mantellina

la volta dels estels.

Oh Reina sobirana

regneu en eixa plana,

regneu en tots els cors.

Que vostre mà ens empare;

salveu-nos, dolça Mare

dels pobres pecadors.

Deu-nos bona anyada,

gireu la pedregada

que ve del Canigó,

traieu d'aquesta terra

les sectes que fan guerra

a nostra religió.

Del Mont Verge Maria

Reina de l'Empordà,

jo al Cel pujar voldria;

Verge Maria, 

deu-me la mà.

                                  Mn. Jacint Verdaguer