Una nena iraquiana acaba de perdre la mare a causa de la guerra. La porten a un internat per a orfes.

Sent tanta enyorança de la seva mare que dibuixa en el terra del pati la seva silueta. Després es col·loca arronsada en el centre del dibuix, dintre del cos de la seva mare.

La nena, essent oriental, sap que quan s'entra en un lloc sagrat es deixen a la porta les sandàlies en senyal de respecte.

I és el que fa la nena, considerant que el cos de la mare és quelcom sagrat, un temple i el seu refugi.

Del “Suplement Parròquies del Carme / Mercadal”, de la Diòcesi de Girona, 24/11/19