Salve Regina

tu que sempre em fas llum

i em dones les mans

com si fossin les boies

de la meva esperança

mentre navego pel mar,

un llençol que s'arruga

amb l'embat de les ones

on estiro els meus somnis.

Maria, mare del món,

m'esguardes de lluny

des de la teulada del cel

on cada estel és una pregària

amb noms i cognoms

que tu fas brillar

sobre la memòria dels vius

mentre ens abraces a tots

amb misericòrdia infinita

en el temps sense treva

d'on tots som captius.

Tu també vas fugir

de la pàtria més digna

desafiant les fronteres

de les paraules dels necis,

una taca a l'exili

que creix com un arbre

amb l'escorça gastada

i les arrels que s'enreden

en les consciències humanes

però, esclaus de la culpa,

no ens donem per vençuts.

Jo he fet aquest viatge

i encara camino

recorrent l'oblid

com si fos un desert

que em crema la pell

perquè, més enllà de les dunes,

només hi ha l'abisme

i he perdut el nord,

també el sud,

però no estic sola

en el vaixell de la fe

perquè tu sempre hi ets

en tots els punts cardinals.

Amb els punys plens de salms

només sóc una oració

petita i humil

com un far que batega

en la nit dels pecats

on mai no es fa mai fosc

perquè el teu nom sempre ressona

enmig del silenci més trist

com cavalls al galop

que tornen a casa.

I el teu amor és tan gran

com un país salvavides

on recloure'm del món

mentre escric aquests versos

i en mastego les síl·labes

com si fossin de sucre

perquè són cants de victòria

que esclaten contra la terra

tan buida i tan bruta

del paradís de mentida

dels homes perduts.

Marta Finazzi de la parròquia del Mercadal.

Guanyadora de la categoria Viola d'Or i Argent

dels X Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat.