L'Evangeli de la Pasqua de Pentecosta, Lluc l'associa al text de la creació (Gènesi 2,7) per indicar-nos que va ser una nova creació. D'aquí que, gràcies a la vinguda de l'Esperit, l'Església haurà de posar-se al servei de la santedat dels seus membres i lluitar contra el pecat i tota tristesa, i així gaudirem d'aquella alegria que ningú no ens pot prendre.

Avui, per tant, estem cridats de nou a fer que el cor de l'Església sempre sigui Pentecostès. Que les nostres parròquies siguin obertes i esperançades; sal i llevat que es barreja amb tota classe de gents, orants i compromeses: parròquies atentes a la Paraula i als signes del temps; alegres i amb sentit de l'humor, audaces i fervoroses.

En una ocasió, tot anant a l'església, un bon amic no creient em va dir amb sornegueria: “Ja vas a obrir la multinacional?”. I li vaig dir: “Per a mi l'Església és la meva Mare, i què millor que estar al seu costat?”.

Ramon Oller Hereu, a “El Full Parroquial”, Diòcesi de Girona, 09/06/2019