Els evangelis ens parlen del tacte de Jesús, de la seva proximitat física a les persones; fins i tot vencent els impediments de les normatives religioses i sanitàries que ho impedien. Només de començar, l'evangeli de Marc ens diu que Jesús va tocar un leprós.

En aquells temps els leprosos no es podien acostar a la gent ni a les poblacions. Irònicament, l'evangelista ens diu que després d'aquest fet Jesús “Jesús ja no podia entrar obertament en cap població”. Com si amb el tacte s'haguessin intercanviat els papers.

Tretze segles després, quan sant Francesc d'Assís va veure un leprós, a semblança de Jesús i vencent tota repugnància no va poder evitar de córrer cap a ell. El va abraçar i el va besar.

Pel que fa als miracles, la majoria de les accions curatives de Jesús es produeixen a partir del contacte físic, donant la mà o tocant els ulls i les oïdes incapacitades. Però Jesús no sols va tenir contacte amb les persones sinó que també va notar el “con-tacte” de les persones. Una dona, malalta, va anar per darrera seu i li va tocar la vora del mantell. I Jesús ho va notar.

Potser la pàgina més significativa va ser amb els nens esparracats, que vencent els impediments dels deixebles que els foragitaven, volien acostar-se a Jesús. L'evangelista Marc ens diu que “els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans”.

En el nostre vocabulari, el sentit del tacte no sols significa tocar amb els dits o amb el palmell de la mà, sinó també tractar bé les persones procurant de no ferir-les ni ofendre-les, essent-hi prou delicat.

Francesc Romeu, capellà i periodista, a “El Full Parroquial”, Diòcesi de Girona, 30/12/18