La paraula de Jesús, per a nosaltres, cristians, és la Paraula de Déu. No hi ha cap distinció. La missió de Jesús, el Fill del Pare,és la de portar-nos la seva Paraula. Després de Jesús ja no podem dir que no sabem el que vol Déu de nosaltres. Ben al contrari, ho sabem prou bé. I en el Parenostre demanem que es faci la seva voluntat més que la nostra.

Els estudiosos del Nou Testament assenyalen que en el parlar de Jesús, com també ho faran els seus deixebles després de la Resurrecció, té dues grans intencions: l'anunci i la denúncia. La majoria de les paraules de Jesús en els seus discursos, en les paràboles i en els seus proverbis són per anunciar el Regne de Déu. Aquest és el centre de la seva predicació. Un bon exemple en són les Benaurances.

Peró Jesús també farà tot un seguit de denúncies de la realitat d'explotació religiosa que vivia la gent sota el domini dels fariseus, mestres de la Llei i dirigents del poble. La denúncia del poder i del control de les consciències és una constant en Jesús que, si ens fixem bé en els evangelis, veiem que és el que el va conduir fins a la condemna de mort a la creu.

En nosaltres, com en Jesús, fins i tot en l'absència de paraules, en el silenci, hi ha comunicació. Per això tenen tanta força els silencis de Jesús durant els interrogatoris de la Passió. Fins i tot van posar nerviosos els interrogadors. El que sí que no té espai en la vida de Jesús és el parlar per parlar, la xerrameca o la xafarderia.

Francesc Romeu, capellà i periodista, a “El “Full Parroquial”, Diòcesi Girona, 16/12/18