Els evangelis ens presenten un Jesús molt observador, molt atent a les coses que passen al seu voltant. El mètode d'ensenyament de Jesús correspon al seu temps, a la saviesa de l'antic Orient, però també és molt actual, sempre basat en la força de les imatges.

Les paràboles són un bon exemple de la gran capacitat d'observació de Jesús: un pastor que ha perdut una ovella, una dona que escombra la casa, uns pescadors que netegen les xarxes, un sembrador que no mira prim a l'hora de llançar la llavor, un camp on neixen barrejats tant el blat com el jull, una llavor petita que creix lentament, una massa de farina que fermenta per fer el pa.

Quan no existia la televisió ni la climatització de les nostres cases, els habitants dels nostres pobles i barris sortien amb la cadira al carrer o s'asseien la pedrís per mirar la gent com passava.

M'agrada molt l'escena en què Jesús descriu uns nens que juguen a la plaça i no es posen d'acord. Volen imitar els grans, amb la música de les flautes dels casaments o amb les cançons de les complantes dels enterraments. Jesús ho va veure, i li va servir per parlar de les nostres indecisions.

Però la mirada més important de Jesús és sobre les persones. Els evangelis ens descriuen molt bé el sentiment en la mirada de Jesús. Al jove ric que el volia seguir però li ho impedí la seva riquesa, diu l'evangeli que se'l mirà <<amb afecte>>. I quantes vegades diu que Jesús es va mirar la gent i <<se'n va compadir>>. Com aquella dona viuda que portava a enterrar el seu fill únic.

Francesc Romeu, capellà i periodista, a “El Full Parroquial”, Diòcesi Girona, 02/12/2018