En la manera com tenia Jesús d'escoltar podem entreveure com Déu escolta. L'oïda de Déu és fina i alhora selectiva. El Déu de l'Antic Testament es caracteritzava per haver escoltat el clam del poble hebreu esclau a Egipte.

L'oïda de Jesús serà misericordiosa, compassiva i escoltarà el clam del pobre i oprimit, de l'indefens i necessitat. Ja de ben petit es va quedar al Temple per escoltar i fer preguntes als mestres de la Llei. Al cap d'uns anys escoltarà molts clams, com els del cec de Jericó, vora el camí, que tot i que la gent el feia callar no parava de demanar-li ajut.

En les nostres llengües distingim la diferencia entre sentir i escoltar. Sentir és simplement percebre un so, com un fet involuntari. Tot se sent: crits,cops, sorolls,música de tons, la radio engegada... En canvi, escoltar és una acció voluntària que implica parar atenció. Escolta el qui està atent i té desig de fer-ho. S'escolta un conte, una persona, una cançó, una lliçó... Per tant, Jesús, més que sentir, escoltava, parava la oïda.

És per això que les nostres súpliques, les pregàries de petició i les intercessions, que moltes vegades a nosaltres ens canse (com molt bé assenyala el papa Francesc), sabem de ben cert que són escoltades. Els evangelis ens diuen que Jesús escoltava les paraules abans de ser pronunciades. En les discussions, Jesús afinava tant l'oïda que descobria alló que pensaven els seus interlocutors en el seu interior.

Jesús escolta el pensament i tot alló que ressona en el cor de les persones.

Francesc Romeu, capellà i periodista, a “El Full Parroquial”, Diòcesi Girona, 09/12/2018