Jesús observa els mestres de la Llei i la viuda pobra. I s'adona que darrere dels seus actes hi ha unes actituds i, en el fons, una opció fonamental.

Els primers viuen centrats en ells mateixos. Ella, en canvi, ha optat per una vida descentrada d'ella mateixa i per oferir-la. Dona tot el que té -ben poc- a fi que el Temple, institució cabdal per al seu poble, disposi dels recursos necessaris, i que la història d'amor de Déu amb la humanitat vagi endavant.

Esls mestres de la Llei cauen en la vanaglòria -en l'autoreferencialitat i la mundanitat espirirtual- diria Francesc. La viuda actua amb humilitat.

Els creients que fan com ella susciten l'admiració del Papa, que destaca (a EG 76) el “bell exemple” que troba en “tants cristians que ofereixen la seva vida i el seu temps amb joia”.

Josep Casellas, a “El Full Parroquial”, Diòcesi de Girona, 11/11/2018