No és la primera vegada que en parlo a la columna, i quan vaig escriure el meu llibre S.O.S. Cristians li vaig haver de dedicar, per desgràcia, diverses pàgines. La seva terrible història es podria resumir en unes frases, però estan escolpides en anys de terrible patiment.

És Asia Bibi, analfabeta, mare de cinc fills, membre de la humil comunitat cristiana pakistanesa, condemnada per blasfèmia a morir a la forca, tancada durant deu anys al corredor de la mort, i que acaba de ser absolta per Suprem. Els fets són ignominiosos que costa d'imaginar que passin al segle XXI, però estem en un segle on les idees totalitàries han tornat a convertir-se en un gran ariet contra la humanitat. I així hoha patit Asia Bibi, tota la seva família i els dos líders pakistanesos que van ser assassinats per defensar la seva absolució.

Aquesta és la història: Asia va néixer a Ittan Wali, una vila del Panjab. Pertany a l'única família catòlica del lloc i, com la majoria de cristians pakistanesos, és dedicava a les feines més humils, no endebades són la població més pobre del país.

El juny del 2009 varen enviar-la a buscar aigua d'un pou i, al beure amb un got, va ser insultada per unes musulmanes que la van acusar de convertir en impura l'aigua. Segons relaten les actes del judici, Asia va respondre: crec en la meva religió i en Jesucrist, que va morir en la creu pels pecats de la humanitat. Què va fer el vostre Mahoma per salvar-la?”, i es va desencadenar l'infern.

A partir d'aquí, campanyes islamistes per condemnar-la per condemnar-la a mort, tortures a la presó, i dos notoris assassinats: el del governador del Panjab Salmaan Taseer, que la va visitar a la presó i es va mostrar contrari a les penes de blasfèmia, i el del lider cristià Shahbaz Bhatti, ministre de les minories religioses, que va assumir la seva causa com a pròpia. Cal afegir que, durant tots aquests terribles anys al corredor de la mort, li han ofert la llibertat si es convertia a l'islam. “Prefereixo morir cristiana que viure com a musulmana”, ha estat sempre la seva resposta. Finalment, després de moltes campanyes internacionals, el Suprem l'ha absolt, i els carrers del Pakistan s'han omplert d'hordes islamistes enfurismades que prometen assassinar-la.

Algunes dades complementàries: el Pakistan és el quart país més perillós del món per als cristians, després de Corea del Nord, Somàlia i l'Afganistan. Hi ha més de mil cristians en processos judicials per la llei de blasfèmia, i Telurik-e-Taliban, l'organització terrorista més activa, ha posat la diana en la comunitat cristiana, amb atemptats famosos com les dues bombes a l'església anglicana de Peshawar, on van morir 127 persones.

L'assetjament social és constant, la persecució legal creix i la violència no s'atura. Els cristians van arribar al Pakistan, provinents de l'Índia, en els temps de sant Tomàs. Dos mil anys després, tornen a ser màrtirs.

Pilar Rahola, a “La Vanguardia”, 02/11/2018