EL GRAN ARBRE

S'explica que enmig d'un gran bosc hi havia un gran arbre. A la seva ombre s'hi asseien a descansar els caminants i a les seves branques els ocells construïen els seus nius.

Però un dia les branques varen dir: “Veieu que en som d'importants, nosaltres? Som l'admiració de tots els qui ens veuen i els ocells estan molt contents de viure amb nosaltres. A més, Quins colors tan bonics tenen les nostres fulles”! “Què tenim a veure nosaltres amb aquest tronc, brut i gruixut, tan lleig, i encara menys amb aquestes arrels pudents que estan tot el dia a sota terra?”. I varen decidir que des d'aquell dia viurien soles sense necessitat de ningú.

Per la seva banda, el tronc va dir: “Què seria de l'arbre sense mi?. Sóc el que aguanta les branques i dono vigor a tot l'arbre. Si no fos per mi ni les branques no tindrien fonament, ni saba que els donés color i vida. Certament sóc el més fort i important”.

“Nosaltres sí que som importants”, van dir les arrels. “L'arbre no podria subsistir sense nosaltres, que absorbim de la terra la substància amb la qual produïm aliment que sustenta el tronc i les fulles. Per això, no tenim res a veure amb aquest tronc tan gran i antipàtic, i encara menys amb aquestes branques tan presumides i cregudes. Des d'avui ens alimentarem nosaltres soles i no donarem saba a ningú”. I així ho varen fer.

El gran arbre va començar a assecar-se. Les fulles van caure de les branques, i el tronc es va quedar sense cap gota de saba. Les arrels estaven més tristes que mai. Els ocells van abandonar els nius fets a les branques i la gent que passava pel bosc ja no s'asseia a la seva ombra. Tot el bosc estava molt trist perquè el gran arbre s'estava morint.

Però a poc a poc les arrels, les branques i el tronc es van adonar que no podien viure separats, que estaven fets els uns per als altres i que la importància no era de cada un, sinó de l'arbre que tots plegats formaven.

Així fou que les arrels van deixar de guardar la saba només per elles i la van donar al tronc. Aquest al principi feia el repatani però finalment també va col·laborar. Les branques es van alegrar en rebre les primeres gotes de saba i van demanar perdó al tronc al tronc i a les arrels per haver-los menyspreat. Tot va tornar a ser com abans.

Del "Suplement Parroquial Carme / Mercadal", Girona, 19/08/2018