DIUMENGE DE PASQUA - LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR - AL·LELUIA, AL·LELUIA, AL·LELUIA !!!

Missa a les 12,30 hores, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue sovint.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                    *  *  *  *  *

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 16, 1-8)

Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles preguntaven: «¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat? Ha ressuscitat, no hi és, aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit.» Elles sortiren del sepulcre i fugiren. Tremolaven d’esglai i, de por que tenien, no s’atreviren a dir res a ningú.

*  *  *  *  *

Pregària de Pasqua

Jesús Ressuscitat,

aliment de vida partit i

repartit per nosaltres,

doneu-nos aquell coratge

que va fer redreçar

els deixebles i que els portà

a construir una comunitat

acollidora i oberta al món.

Que la força de la Pasqua

es manifesti en la nostra

transparència personal,

en l'alegria de la nostra fe,

en la nostra manera d'estimar,

d'escoltar i d'atendre les persones,

en una pregària personalitzada

i plena de confiança,

capaç d'anar-nos transformant

dia a dia en millors deixebles.

Amén. Al·leluia, Al·leluia!!

 *  *  *  *  *   

  La Resurrecció del Senyor  

 On porta, el món?

Al fred, a la mort, a la fosca?

Què vol dir, ressuscitar?

Que el cos torni a sortir de la tomba,

amb vida altra vegada,

potser resplendent,

o deixar-se acollir confiadament

en una memòria divina i exaltada?

Les millors paraules, els millors moments,

els grans amors, la tendresa insondable,

allò inimaginable,

vivent finalment en un àmbit diví?

O quina altra plenitud inexpressable,

quin altre acolliment, quin altre destí?

Quin gust de porta oberta,

aquesta Paraula que promet i desconcerta,

aquest abandonar-se a la força d’existir!

En una alba màgica, en una llum incerta,

el que havia de ser tomba floreix com un jardí.

(DAVID JOU)