El recó preferit d'en Lluís Roura és el passeig natural i peatonal que va des de l'Escala fins a Sant Martí d'Empúries. “A un costat hi ha el mar i a l'altre els 2.500 anys d'història de les ruïnes gregues i les nostres arrels. A un costat tot és pedra, solidesa i sobrietat, i a l'altre hi han la rauxa, la tramontana i les ones”.

És un passeig íntim i familiar, per on camina gent de totes les edats i turistes amb sensibilitat sota aquesta llum que els pintors diuen que sols es veu a l'Empordà i a la Toscana. “Vegi aquests reflexes delicats damunt els penyals, gaudeixi d'aquesta vista de la badia, que és com una petxina acollidora i especial...”, assenyala en Lluís.

Després de passar pel moll grec i les ruïnes i els mosaics d'Empúries, una suau pendent ens apropa a l'església de Sant Martí, amb 500 anys d'història i que, en el seu baptisteri, hi ha el quadre d'en Lluís, amb un paisatge del riu Jordà. “ Quan vaig pintar el riu Jordà per l'església de Sant Martí d'Empúries, el seu rector es va quedar sorprès perque li recordava un rabeig del Ter que hi ha prop de Torroella de Montgrí. La gent creu que Terra Santa és un desert, però, fins i tot en aquells deserts de guerra, hi ha també oasis de pau”.

Sant Martí d'Empúries “és un lloc de recolliment, on una vegada hi has arribat et sents com si t'haguessis guanyat una corona de llorer. És un passeig que inspira tranquil·litat i felicitat”. Per allí arribà la flama olímpica aquell màgic 1992. I des d'un mirador que domina aquella terra mimada pel déus, segons la definí Lluís Llach, el pintor contempla “un paisatge intermitent i sempre divers”.

(Trossos de l'article de Joaquim Roglan, recollit de la Vanguardia, 15 de gener de 2008)

Galeria

Inferior