Si el capellà té un rostre jove és un ingenu,

si és pensatiu és un etern insatisfet.

Si és agradable i atractiu, “per què no es va casar?”,

si és lleig: “és que ningú no l'ha volgut!”.

Si entra als bars i les discoteques és un bevedor,

si està a casa i no es mou, és un asceta estrany.

Si passa tot el dia a la ciutat és un home de món,

si vesteix amb sotana, un conservador.

Si parla amb els rics és un capitalista,

si està amb els pobres un comunista.

Si és gras, viu només per asseure's a taula,

si és prim, un avar.

Si parla del Concili és un capellà modern,

si parla del Catecisme, és un “tridentí!”.

Si el capellà predica llarg és un avorriment;

si durant l'homilia alça el to de veu, un cridaner,

si parla normal, no se l'entén de res.

Si té un cotxe d'última generació, és massa mundà,

si no en té, buf! És que no està al dia.

Si visita els seus feligresos, fica massa el nas

en les seves coses,

si no es mou de la rectoria, no s'ocupa mai

de la seva gent.

Si fa una crida a la col·laboració econòmica,

només pensa en els diners.

Si no organitza festes, la parròquia

està més que morta.

Si entreté els qui s'estan confessant amb preguntes,

és un escàndol!

Si al confessionari s'està poc temps i va per feina,

no els escolta prou.

Si comença puntualment la missa, el seu rellotge

va massa endavant,

si la comença en retard, fa perdre el temps a tothom.

Si restaura l'església és un malgastador.

Si és jove, no té experiència,

si és vell, ja és hora que se'n vagi a una residència.

I si se'n va, o marxa de missions o li arriba la fi

de la vida:

Qui el substituirà...?

Valoro prou el meu capellà?

- - - -

Full Parroquial Girona, 2010