A les 7 de la tarda:

Celebració comunitària de la Penitència.

Celebració del Sopar del Senyor.

*  *  *  *  *

  COMENTARI:

  Memorial del Senyor

  La comunitat cristiana s'alimenta d'Eucaristia. Tota la festa d'avui, especialment, ho celebra. En diem “el memorial” del Senyor, nom que prové de la primera comunitat. No és, només, una tornada a la memòria o el simple record d'un fet, és la mateixa acció simbòlica que ens fa recordar i actualitzar el sant Sopar i la Creu de Jesús.

  La celebració amb fe de l'Eucaristia del Crist, lliurat i glorificat, ha fet i farà bategar el cor de totes les comunitats cristianes, de tots els temps. Un cor que és el del mateix Jesucrist, impulsat pel seu Esperit, i lliurat per a tota la comunitat.

  És el pa de vida, servit a la comunitat reunida, que fa camí enmig del món cap a la casa del Pare. És l'aliment celestial que ens dóna la vida divina, ens comunica l'Esperit de Jesús i ens fa fills reconeguts en el Fill i estimats del Pare.

  L'evangeli de Joan no narra la institució de l'Eucaristia. En parla, però, en el discurs del Pa de Vida: “Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món” (Jn 6,51). De l'últim sopar, quan “Jesús sabia que havia arribat la seva hora”, l'evangelista només ens explica el gest de servei humil i simbòlic que fa Jesús amb els seus deixebles: rentar-los els peus. Pere no ho entén i s'hi resisteix. El Mestre li explica: és necessari fer-ho per tenir “part amb mi”; per poder compartir la meva vida i la meva sort; és a dir, per poder fer amb mi el pas de la creu i la glorificació.

  Demanem a l'Esperit Sant que ens faci entendre el gest de Jesús i posem-nos a servir.