La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya

Dades de l'esdeveniment
Tipus: 
Celebració
Data: 
27/04/2010 - 00:00

 

  AQUÍ A SANT MARTÍ D'EMPÚRIES, 

AVUI, NO HI HA CELEBRACIÓ  

  A la muntanya santa                                                                                                      

  El salmista diu que el Senyor hi té el palau, els catalans també hi tenim la Mare. I una comunitat de seguidors de Jesús que, com els apòstols, fan pregària assídua als peus de Maria de Montserrat. “Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist!” Quina pregària tan excelsa la de sant Pau als cristians d'Efes i que, avui, especialment, la fem ben nostra tots els que “tenim posada en Crist la nostra esperança”. És un bon dia per rejovenir la nostra fe, perquè arribi a la perfecció i sigui viva, esperançada i plena de caritat. I, en mans de l'Esperit Sant, es faci llum pel caminar de molts.

  L'evangeli ens invita a l'acció. És la conseqüència d'haver escoltat la Paraula, el pas necessari del creure a l'actuar, de posar als servei dels germans la gràcia rebuda de Déu, de ser disponibles a l'impuls de l'Esperit Sant que ens mou a actuar amb amor fratern, pas lleuger i cor alegre, com la Verge de Natzaret. És tan necessari que brilli entre nosaltres la llum de l'esperit de servei, el desig de ser útils i acompanyar els més necessitats! És tan imprescindible de comunicar alegria i goig i benedicció en les nostres trobades amb els germans!

  Ens hi ajuda sempre Maria: la seva mirada contemplativa ens acarona. És l'esguard de la mare que penetra la superfície fins el més profund. És la que sap veure a cada persona en la seva essència, passant per les circumstàncies, les situacions, les causes, el temps i les necessitats. I a cau d'orella ens sap dir: “Feu tot el que ell us digui” (Jn 2,5).

  En aquest dia assenyalat de la festa de la Patrona de Catalunya demanem per al nostre poble la comunió de fe, tan arrelada en la seva tradició, i la companyia espiritual de tots els que cerquen Jesús i desitgen unir-se en comunió de vida amb Ell.