DIUMENGE I D'ADVENT 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Despertem-nos i caminem de pressa

L'Advent és un crit esperançat de l'amor de Déu al seu poble. No li agrada de veure'ns ancorats en la rutina, perdent el temps, vivint d'esma. Vol fer-nos adonar que la salvació és a prop, que el temps és preciós i l'hem d'aprofitar, per estar a punt, amb el cor anhelós de fer la seva voluntat. És com si ens digués: “Apa, prou de dormir, que no ho veieu, que el dia ja apunta? Mudeu-vos amb el vestit de Jesucrist pel combat que us espera; per pujar a la muntanya del Senyor, seguint les seves rutes”.

Ah, si féssim prou silenci interior per poder escoltar la invitació del Senyor a caminar sota la seva llum! Ah, si féssim prou pregària per fer-li cas! Com es tornarien de lluminoses les nostres vides, les nostres comunitats, els nostres grups de fe!

Aleshores, “totes les nacions veurien l'acció de Déu” en nosaltres i la nostra història s'escriuria amb paraules de pau, “amb les relles i les falçs” forjades per estimar-nos.

Advent: temps de gràcia per aprendre a viure en vetlla. Per començar un nou any litúrgic, “ben desperts” i amb decisió, esperant amb les mans obertes de la pregària la crida amorosa de Déu. Ens apressa la urgència de posar-nos a caminar. La responsabilitat ens reclama. El Regne ens necessita. Les paraules de Jesús a l'evangeli són prou severes per decidir-nos a fer un canvi radical.

Si no ho fem, posarem en perill la nostra fe, amenaçada per la somnolència, dissipada per les distraccions, esmorteïda per les rutines. I serà com la sal que ha perdut el gust i s'ha de llançar a fora perquè ja no serveix per a res. Perillarà la nostra fe i la fe d'aquells que esperaven la claror de la nostra llum i només hauran vist tenebres.