La mensa altaris és de marbre blanc. Té forma rectangular i, quelcom allargada, medeix 112x80x18 cm.  La seva data: segle X.  Posseeix un fris d'arcs cecs, en la concavitat interior, per tots quatre costats del rectangle. Alguns dels arquets són de ferradura; d'altres de mig punt, sense que els d'una i altra forma es disposin d'una manera especial dins el conjunt. En la unió entre els arcs, en llur part superior, hi queden uns minúsculs espais triangulars que es decoren amb petits relleus florals. Gairebé tots els arcs d'un costat han estat malmesos.

En aquesta ara hi podem veure dos grafits, dos noms lleument incisos. En un dels seus costats hi trobem el nom SILVI, i en un angle ERMEMIRUS PR SBIT (“Ermemirus presbiter”).

L'ara és de les classificades de tipus pirinenc. S'ha considerat que pertany al temple aixecat l'any 926, la qual cosa ens sembla més que probable. Segons Pere de Palol, les arcuacions que decoren aquestes ares deriven de les concavitats que es troben en algunes pedres d'altar paleocristianes, d'origen nord-africà, que simbolitzaven els plats dels dotze apòstols. Les estretes relacions del primitiu cristianisme d'aquest país amb les comunitats cristianes del Nord d'Àfrica fan molt lògica aquesta influència.

Aquesta ara és a l'Altar Major, en el lloc que ja ocupà fins l'any 1936, presidint el temple parroquial.

Galeria

Inferior