L'espiritualitat és un tret comú present en tota persona humana al marge de si es concreta o no en una determinada opció religiosa. Aquesta dimensió espiritual és quelcom espontani que sorgeix del més íntim de cada home i de cada dona. És cert que no tots ho experimenten o no tots identifiquen certes inquietuds que esdevenen en el seu interior amb la seva espiritualitat. També trobem persones que tot i experimentar-la la rebutgen conscientment perquè la identifiquen amb quelcom de supersticiós, sense base raonable i que limita la llibertat de la persona.

  L'Evangeli de Jesús és una invitació permanent a acceptar la naturalesa espiritual de la persona i a no segregar-la de la naturalesa humana. La nostra evolució cap a la plenitud passa perquè totes les nostres accions humanes vagin guiades per l'experiència espiritual. És aleshores quan troben el seu veritable sentit.

  Ser espiritual no implica negar la nostra humanitat, amb totes les seves limitacions, sinó assumir-la i transformar-la. Viure plenament la nostra humanitat és condició indispensable per sentir-nos en comunió amb el Déu de Jesús, un Déu encarnat.

  El nostre món necessita persones espirituals. La política, l'economia, la ciència, etc., no poden complir la seva veritable funció si els qui tenen aquestes responsabilitats no ho fan amb una mirada i una actitud espiritual. La situació mundial que estem vivint n'és un clar exemple.
 

Del FORUM CRISTIÀ DE REUS 2009.