DIUMENGE XXVI DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

A la teva manera  

I no pas a la nostra. Des de la primera hora del matí, cada dia, sense perdre més temps, que es compleixi la teva voluntat, Pare. I si per debilitat o tossudesa sorgeix la meva rebel·lia, que no tardi a arribar el penediment. Ja que prou saps que som fets d'un feix innombrable d'incoherències, i tot són justificacions i excuses a l'hora de la feina.

I si un dia després de dir “sí” veus que encara vaig a la meva, fes-me veure de seguida el bon camí i que torni a creure i confiar en el teu amor.

Perquè el “sí”que tu esperes, Pare, és un “sí” ple d'amor, diligent, que s'assemble al del teu Fill estimat, que ens vas enviar perquè aprenguéssim el goig de creure.

De fet, la paràbola d'avui ens parla d'obediència, una paraula que no ens agrada gens, que si poguéssim l'esborraríem del diccionari. I l'obediència per amor és el que més et plau a tu, Pare.

Que la resposta sigui “sí” i amb prestesa, i que de veritat comenci a treballar, encara que es faci ingrat el que em demanes, encara que sigui una feina fosca o poc rellevant, encara que no ho comprengui i em porti patiment. Un “sí” confiat i fidel, amb pas obedient i silenciós. Només perquè tu ho esperes, i mai no deixes de confiar en mi.

A l'Església de Filips, com a voltes ens passa a nosaltres, també hi havia rivalitats, divisions i misèries, fruit d'anar cadascú a la seva. Quan això passa, l'Esperit Sant s'entristeix perquè no hi pot fer res.

Per curar-nos d'aquest mal, Pau ens assenyala Jesucrist. El seu pas entre nosaltres fou un camí d'abaixament, d'humiliació, d'entrega i de servei. És l'aventura de fer cas a la voluntat del Pare, fins a la mateixa creu. És l'aventura que espera de nosaltres.

Anna Mayor Yebra, de Girona.

L'enhorabona als seus pares Quim i Anna i familiars !