DIUMENGE XXIX DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Déu, el nostre únic absolut

Fariseus i herodians es posaren d'acord per sorprendre Jesús.

El tema del tribut imposat pels romans era un problema candent i les autoritats religioses d'Isarael es preguntaven si era lícit que els diners del poble de l'Aliança anessin a para a les arques d'un emperador pagà, que es considerava un déu. La trampa era perfecta, ja que, tant si es declarava a favor com en contra, seria acusat de traïdor.

Diu el text que Jesús s'adonà de la seva malícia: encoratjat els contesta amb decisió, s'escapa amb habilitat del parany i deixa sense paraules els seus interlocutors. La seva resposta, prou coneguda, amb el temps, es va convertir en sentència i, qui més qui menys, l'hem utilitzada per defensar les nostres conviccions i criteris o per debatre i condemnar els adversaris.

L'evangeli, però, no és receptari, sinó un camí de vida, que demana de ser viscut i servit, i no pas utilitzat. És la Bona Nova de l'amor del Pare, comunicada pel seu Fill a la humanitat. És la Paraula feta llavor que l'Esperit vol fer créixer en nosaltres. Perquè doni bons fruits. I visquem a desdir la vida nova del Regne.

Retornar al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu, és una seriosa invitació a revisar la nostra coherència cristiana. A menar la nostra vida per camins evangèlics de rectitud i de justícia, amb el cor obert, de bat a bat, a la llibertat sempre nova de l'Esperit. Perquè es faci la voluntat del Pare, el nostre únic absolut.

Com els cristians de Tessalònica, nosaltres creiem fermament que som estimats de Déu i sabem de cert que Ell ens ha elegit. Doncs bé, fem per manera que també es pugui dir de nosaltres que la nostra fe treballa per propagar-se, la nostra caritat no es cansa de fer el bé, i la nostra esperança en Jesucrist aguanta tota mena d'adversitats. En definitiva: tot un programa!

Mar Sidera Serrano, de Salt (Girona).

L'enhorabona als seus pares Marc i Cristina i familiars !