Diumenge, Setembre 4 2011

Esdeveniment
« anteriorDiumenge, Setembre 4 2011següent »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Dades de l'esdeveniment
Tipus: 
Celebració
Data: 
04/09/2011 - 12:00

DIUMENGE XXIII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Sentinella de l'amor

El seguidor de Jesús ha de ser un sentinella d'amor del seu germà. Que vetlli amb cura i adverteixi amb tendresa. No pas en nom propi, sinó de part del Senyor. És un càrrec sagrat. Una encomanda plena de finor. Un manament on la responsabilitat, la confiança i la delicadesa s'agermanen per esdevenir una trobada sagramental entre Ell, el germà i tu. I tot en clau de Regne.

Pau ho planteja com a deute: el de l'amor, l'únic que no acabarem de pagar mai. Perquè mai no haurem estimat prou, ni servit prou, ni ajudat prou, ni perdonat prou. I la correcció fraterna es troba al cim d'aquest camí, i per això s'exigeix de fer-la amb la caritat del Crist.

En efecte, el deure d'advertir i d'exhortar, de lligar i de deslligar, d'avisar i de despertar és inherent a estimar molt. I els cristians sempre, sempre, serem deutors d'amor. I en el nostre camí, trobem a qui trobem, sempre serà algú que haurem d'estimar amb vigilància i guardar amb amor. Sense oblidar ni perdre mai de vista que la caritat és el tresor que amb més cura haurem de preservar. I com a bons sentinelles, sense dormir ni descansar ni defallir mai.

Aquesta última observació ens porta de cap a la pregària. I ens ressonen properes les paraules evangèliques: pregueu sense descans, a totes hores, sense defallença. Ja que en l'oració s'hi troba la palanca capaç de moure muntanyes i de transformar els cors. Per altra part, és impensable la corresponsabilitat en l'Església del Crist sense una veritable vida d'oració. Sense una permanent immersió en la intimitat de Jesucrist, perquè siguin els seus sentiment i no els nostres que ens amarin i ens facin estimar com ell estima.

De la pregària on Ell s'hi fa present en naixerà la caritat i la misericòrdia per estendre la mà al germà, des de la pròpia debilitat i pobresa, a fi que no s'allunyi i vegi la llum per retornar al camí.