DIUMENGE II DE PASQUA

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Una nova humanitat

La Pasqua del Crist inaugura una nova humanitat. La litúrgia d'avui ens en parla a desdir: "Com infants nascuts avui, la llet espiritual de l'evangeli ens farà créixer". Engendrats a la vida de Jesucrist hem emprès una existència nova, un model novell de viure, un projecte de realització personal i comunitària renovador, on les pràctiques del poder, d'acumular i acaparar han estat substituïdes pel compartir, la solidaritat i l'amor.

Viure la novetat del Crist, com la primera comunitat, implica una decidida determinació per ser constants: en assistir a l'ensenyament apostòlic, a posar en comú els béns i a reunir-se amb els germans per l'eucaristia i la pregària. La constància comporta fermesa, perseverança, assiduïtat. Ser fidels al compromís, tenaços en la decisió, resoluts en l'experiència comunitària.

Hi ha encara una important connotació: a la casa els cristians hi celebraven l'eucaristia i s'hi respirava un ambient de senzillesa i alegria que ho impregnava tot, cantaven lloances a Déu i la seva manera de viure es feia encomanadissa.

És clar que també hi havia defallences i defeccions quan la prova els visitava. Com també n'hi ha ara. Per això Pere ens encoratja a mantenir l'esperança viva, i ens diu que Déu ens estima tant que ens fa néixer de nou, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. I que aquesta nova vida, més preciosa que l'or, ens dóna una heretat que res ni ningú mai no podrà destruir.

De vegades la nostra fe en l'immens amor de Déu s'empetiteix tant que es redueix a la mínima expressió; aleshores exigim veure i tocar, com Tomàs. Oblidem que l'amor de Jesucrist no ens deixa mai, que ens porta la seva pau i ens perdona sempre, que ens dóna el seu Esperit i ens alimenta amb el seu Cos i la seva Sang. Què en fem, doncs, d'aquest devessall de vida nova?