DIUMENGE II DE QUARESMA

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Escolteu el meu Fill estimat

La Quaresma és un viatge cap a la Pasqua. També és un paradigma de la vida del creient. Com ho és la d'Abram, el nostre pare en la fe: "vés-te'n cap al país que jo t'indicaré".

Encara que resulti estrany a la mentalitat agnòstica dels nostres temps, Déu ens parla constantment. Però quasi sempre ho fa des del silenci. Sense dir res. Sense fressa. De manera sorprenent i desconcertadora. Capgirant els nostres plans. Fent-nos sortir de les nostres seguretats. Desfent els nostres projectes. Per contra, amb la vida sorollosa que portem, no és d'estranyar la nostra sordesa: "Déu no parla", sentim dir, i això ens deixa tranquils.

La veritat de tot plegat és que el silenci ens fa por. I ens fa encara més por la seva crida. El risc de la travessa del desert, de la incertesa d'haver-li de dir "sí" cada dia. "Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit": sense fer cap comentari. Que en són de dolorosos els abandonaments! Com costa arrencar la tenda cada dia, com fan els nòmades! Abram ho feu en silenci.

Si avui nosaltres tinguéssim el coratge de fer silenci i de parar l'oïda, en la Bona Nova de l'Evangeli també hi descobriríem la llum de la vida i de la immortalitat, com Pau i Timoteu. És la mateixa llum que Pere, Jaume i Joan van veure dalt de la muntanya, tan resplandent com el sol. Una llum que lluny d'invitar-nos a acampar, ens esperona a posar-nos en camí, com han fet tots els homes de Déu.

Les paraules amb què Jesús s'adreça als deixebles embadalits i esglaiats, "Aixequeu-vos, no tingueu por", ens van com anell al dit a nosaltres: en nom seu posem-nos a caminar! Al costat del Mestre. Per pouar l'aigua fresca dels seus llavis. Camí de Jerusalem. On caldrà carregar la creu amb Ell. I, si pot ser, sense dir res, sense fressa.