DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Testimonis de la Llum

Avui, com el dia de Nadal, tornem a proclamar el text de l'evangeli extret del famós pròleg de Joan. Es tracta d'un poema sapiencial:  la Paraula que era amb Déu i que era Déu, preexistent a la creació, participa en l'obra creadora i, en arribar la plenitud del temps, davalla al si de la Verge i es fa un més de la colla dels mortals, perquè amb nosaltres vol compartir la Vida i ser la nostra Llum. Per contra, només demana de ser acollit lliurament i de tot cor.

És molt pedagògic per a la nostra fe que, en aquest temps litúrgic on totes les mirades s'adrecen cap a l'Infant que, embolcallat, jeu a la menjadora, la Paraula ens convidi a elevar el cor i el pensament per assaborir tota la riquesa que regalima del Nadal. Així, el cant teològic de l'evangeli ens porta de la mà a la contemplació de dos misteris primordials de l'Església: la Trinitat i l'Encarnació.

La nostra fe és Trinitària: creiem en l'insondable amor de Déu que es Pare i és Fill, en una trobada d'amor mutu, infinita i eterna que és l'Esperit Sant, vessat als nostres cors.

Al mateix temps, la nostra fe és Encarnació: és la presència de Déu dins de la història, a través del mateix Fill etern, que assumeix i experimenta amb tota la seva severitat, real i contundent, el nostre mateix camí en la història.

Hi ha, encara, un altre punt en el centre del poema (v. 12-13) que avui no hem de passar per alt: la filiació divina oferta als creients. Des de la nostra condició de criatures som cridats a ser família de Déu, amb totes les seves conseqüències!

La carta als efesis ens torna a senyalar el projecte de Déu-amb-nosaltres. En una evident sintonia amb el pròleg: tots nosaltres abans de crear el món vam ser elegits perquè fóssim sants, a imitació del seu Fill. Si gràcies a Ell hem penetrat la Llum, siguem-ne testimonis.